dissabte, 21 de maig de 2011

Truca un inspector



Teatre del de tota la vida, sense estridències estètiques, ni grans innovacions tecnològiques, sense projeccions pseudo-modernes... Només teatre del bo.

Hem de saber que ja partim d'un molt bon text, però ja hem après que això no és garantia de res. Tot i que en aquest cas és la base sobre la que es construeix un espectacle excel·lent.

D'entrada ens encisa l'escenografia: el menjador d'una família benestant de principis del segle XX. Molt elegant, amb tota classe de detalls.

El vestuari també està molt ben triat: els homes de classe alta, de pingüí i les dones, amb uns vestits espectaculars que reflectien tant la seva classe social, com el caràcter de cadascuna. L'inspector és un món a part, com un intrús en aquest entorn luxós, duu una roba decent, però no elegant, i això ja crea una barrera entre uns i l'altre.

Direcció esplèndida de Josep Maria Pou. Aconsegueix que el ritme no decaigui mentre augmenta l'angoixa de l'espectador.

El repartiment fa una feina excel·lent. Sota el meu parer, es mereixen una menció especial la Victòria Pagès en el seu paper de dona madura, acomodada i continguda, i en Josep Maria Pou, com a inspector. Per a mi són els dos intèrprets més brillants de la funció.

Resumint, si us agrada el teatre de tota la vida, aquesta és la vostra obra. Molt recomanable.  

1 comentari:

  1. Ostres Gemma! em fas venir ganes d'anar més al teatre!! :)

    ResponElimina